El context polític
Tot govern es forma en un determinat context, el qual el condiciona. En aquest cas les eleccions autonòmiques que se celebren aquest cap de setmana vénen condicionades per diversos elements:
En les dues darreres legislatures autonòmiques s'ha produït una alternança política molt temps reclamada. El govern de la legislatura 1998-2004 fou un govern de coalició majoritari (un total de 70 escons sobre el total de 135 de la cambra catalana), format pels partits A i C. L'acord que va segellar el pacte, signat a Cambrils en presència d'ambdues cúpules partidistes, fou clarament d'inspiració del partit C si bé a la pràctica el desequilibri en favor del partit A va llimar molt substancialment els projectes que tenien una emprempta més nacionalista. Així no va ésser possible l'aprovació, per exemple, del Nou Estatut ateses les reticències -estratègiques- dels partits estatals (amb clares indicacions en aquest sentit per part del seus corresponents partits catalans).
Aquesta situació va portar aparellada una certa recomposició de l'espai electoral català, on ambdós partits varen patir fortes penalitzacions electorals fins al punt que el partit A, tot i guanyar les eleccions, no va poder evitar de perdre l'executiu. El resultat fou un nou govern de coalició minoritari (2004-2008), format per B, C i D, a dos escons de la majoria absoluta. La coincidència temporal d'aquest govern amb el govern estatal del PSOE va permetre de presentar-lo com l'èxit definitiu de les negociacions per a l'assoliment d'un Nou Estatut, si bé l'aprovació final va quedar aturada al dissoldre's anticipadament les cambres.
A aquesta situació s'hi afageix que les darreres eleccions legislatives estatals de finals de l'any passat (novembre de 2008) han donat com a resultat l'alternança política a l'executiu espanyol. El partit E ha tornat al govern, amb Gallardón com a President i amb un relleu generacional que ha fet desapareixer bona part de la classe política que va ser protagonista a finals dels 90 i principis dels 2000. Gallardón ha aconseguit de comptar amb el recolzament parlamentari del partit A, amb un pacte de legislatura signat a Queralbs el passat mes de gener.
Avui, mitjans d'abril de 2009, només queda pendent de conèixer la composició del nou Parlament, per a la legislatura 2009-2013...
Etiquetes de comentaris: context polític, govern de coalició
posted by Josep Mª Reniu @ 12:06
1 Comments:
Ateses les condicions que precedeixen la celebració dels comicis del 15 d'abril vinent no ens queda una altra solució, sigui quin sigui el resultat electoral, que buscar un acord que agrupi a totes les forces polítiques del país, m’explicaré:
Des de l’any 1998 fins a avui tots els partits polítics representats en l’arc parlamentari català han governat en un o altra indret de l’estat, es més, avui mateix totes les forces polítiques tenen incidència en la governabilitat, bé sigui de l’estat, bé sigui de Catalunya. Aquest panorama ens dibuixa una societat volgudament plural, a on no hi ha uns projectes clarament dominants i que al mateix temps té la capacitat de arribar a pactes i consensos.
Tots aquests valors son extraordinàriament positius però per desgràcia no tenen cabuda en un sistema institucional com el nostre, cosa que queda demostrada amb la voluntat de tots els partits de reformar-lo en un sentit o en un altre, és per aquest motiu que cal un pacte unitari entre totes elles per impulsar un nou pacte de consens que ens porti a una solució satisfactòria per a tots, ja que amb governs anteriors, amb integrants de només una de les parts aquest canvi de model no ha estat encara possible.
Ara és el moment d’aquest pacte de consens, no només per necessari sinó també perquè ara es viable, per la reforma del partit E, perquè els nacionalistes segurament s’han adonat que les posicions més maximalistes provoquen durs correctius electorals i finalment perquè l’esquerra, com sempre ha estat, té profundes ganes d’avançar per la via del pacte, cap a un país d’entesa i no de tensió.
Així les coses, la meva postura davant les properes eleccions és animar, sigui quin sigui el resultat com ja he dit, a un pacte que constitueixi un govern de concentració que reformi i faci possible la via federal, al meu entendre l’única solució per als estats a les tensions nacional d’aquest país.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home